segona setmana del projecte sensorial Art Store dins de BAHIMA

Durant els dies 12,13 i 14 de febrero Manresa torna a obrir espais / locals buits amb tres activitats culturals organitzades per la TAV-CC dins del seu projecte Sensorial Art Store.  La segona setmana es tracta la oïda i la vista amb els artistas.

1.- Carrer Sant Miquel 9 esquerra

Alèxia Lleonart amb l’exposició visual, sonora i tàctil “Herbes…o, com ho feia Albercht Dürer”

amb la col·laboració de Xavier Moreno en la realització del vídeo “L’Esbarzer, quatre preguntes a la resposta de les punxes”

performance de Mireia Zantop

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Alèxia Lleonart

Llicenciada en Belles Arts per la UB i especialitzada en gravat i tècniques d’estampació. Es dedica ala docència, és professora de l’Escola d’Art de Manresa on imparteix classe en el cicle de grau superior d’Il•lustració i el Taller de gravat.

Xavier Moreno

Estudia Belles Arts, Antropologia i Cinema. Fotògraf. Ha exposat en diferents indrets, impartit conferències i publicat nombrosos articles en catàlegs i revistes especialitzades sobre art i cultura.( La finestra discreta, AIRE, Q , Cinergia…) Ha impartit seminaris i tallers sobre diverses disciplines artístiques en escoles i centres d’art. Fa de professor a l’Escola d’Art de Manresa.

ELS POLISSONS

Performance-Acció sonora amb instruments tradicionals tocats instintivament, comprovant la hipòtesi harmònica de la teoria del caos a la recerca de la biologia primordial.

Els Polissons estan formats per artistes transdisciplinars que conreen tant la creació en directe com tècniques més el·laborades del món de les arts visuals, literàries, escèniques i musicals. Aquest projecte beu de fonts dadaístes amb precedents de treball en grups d’improvisació i investigació musical.

Participen:

Aleix Antillach http://www.leix.org

Joan Vinuesa  http://www.joanvinuesabaliu.info

Mireia Zantop mireiazantop.com

 

 

2.- Carrer Sant Miquel 2 amb

Cécile Hug amb la col·laboració de Jordi Plana Pey i Antonio Clavijo. Fotografia, escultura i so.

Cécile Hug / http://cecilehug.blogspot.com.es/
Nascuda el 1975
Viu i treballa a París
representada per la galería Papelart , de París
Presenta el projecte / Le corps orchestre

El cuerpo-orquesta, una instalación visual y sonora

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan ens tapem les orelles per aïllar de sorolls externs no entrem en un buit sonor, sinó que una altra música comença. Una música interna, que cadascun posseeix. A l’inici es tracta d’un brunzit, i després, a poc a poc, se sent la respiració. I si un perllonga l’experiència, pot percebre els batecs del cor. El cos és com una orquestra, amb els seus ritmes i melodies.

En els laboratoris Orfield de Minneapolis, l’enginyer i creador Steven Orfield ha concebut una càmera anecoica que absorbeix el 99,9% dels sons. Tota persona que es troba en aquesta peça totalment fosca percep sons que no hagués sentit en condicions normals. Es tracten dels sons del cos: la circulació de la sang, el moviment de les articulacions, els batecs del cor, el soroll ambient de les orelles. A la pràctica, és impossible quedar-se més de 45 minuts en aquesta peça sense patir un atac d’ansietat. La música del cos es fa ràpidament insuportable. No obstant això, tot ésser humà coneix aquesta música ja que es va formar en ella. Alguns compositors s’inspiren en ella. S’escolta per exemple en el preludi en do menor de Bach. Un té la impressió de sentir una sèrie de batecs de cor que dóna ritme a tota la peça.  La meva instal·lació proposa una immersió en aquest univers musical del cos. Es compon d’una sèrie d’orelles que conviden un a escoltar. Cada orella és diferent, única, amb variacions de color, de textura i de matèria. Encara que es tracta sempre de la meva orella esquerra, cap és igual a una altra. S’usen diferents guixos, silicones, maicenas, pigments, puntes, llanes, vegetals i plomes. Hi ha tantes orelles com hi ha sorolls, sonoritats o individus. Únics, múltiples i variats.

Algunes d’aquestes orelles es troben en nius. Formes envoltants que protegeixen i que remeten a la caixa de ressonància, als principis d’eclosió i de naixement. Totes les orelles es realitzen una a una i surten del seu motlle com d’una closca. Cadascuna requereix hores de treball i pren vida a poc a poc.

Aquest conjunt ve acompanyat dels sons del meu propi cos: els batecs del cor, la respiració, el soroll de les artèries. El preludi en do menor de Bach intervé gradualment en la peça sonora fins que el seu ritme abraci perfectament el soroll de les meves artèries.

Aquest és un projecte que va néixer durant una estada artística en la fundació Obres, a Portugal, al maig-juny del 2014, i que vaig presentar en una forma reduïda en el Konventpuntzero en el marc de l’exposició “El silenci abans de Bach” -títol de la pel·lícula del director Pere Portabella-, a Catalunya, al juny-juliol del 2014.

 

 

 

Rafa Normal

Projecte Sensorial de l’Art / Sensorial Art Store 3

3.- Local de la Plaça Major amb Rafa Normal i Gerad Quinto. Exposició d’objectes i serigrafies, actuació sonora /visual dels Normals. Vídeo.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Rafa Normal

Nom artístic d’aquest jove creador que treballa amb serigrafia, vídeo i musica electrònica. Forma part del grup de música “Els Normals” amb Gerard Quinto o Gerard Normal, qui és realitzador de curtmetratges, cinema i vídeo.

Rafa Pozo ( Rafa Normal ) 1978.

Arran d’estudiar un curs de disseny gràfic, es desperta la seva part creativa i la desenvolupa en diferents àmbits artístics. Fa un curs de serigrafia tèxtil i crea la marca Yes We, la qual li permet plasmar en samarretes els seus dissenys. També dissenya cartells per a locals i grups manresans. Tot això el porta a experimentar en el món de la pintura i exposa en diferents locals. El seu pas per l’escola d’art, el fa embarcar-se en una nova marca de roba, en la qual s’encarrega de tot el procés de creació i de producció. El resultat és roba Normal, que presumeix d’estar feta 100% a Catalunya.

https://www.facebook.com/normalbcn http://yeswetshirts.blogspot.com.es/

Gerard Quinto (Manresa, 1978) Va estudiar a Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya. A la Universitat Ramon Llull i Universitat Ramón Llull (Blanquerna)

dirigeix documentals i curts, alguns d’ells estrenats a festivals especialitzats.

 4. Aparador del punt de Turisme de la plaça Major

Aina Sallés

Jove manresana a qui li agrada crear a partir de materials trobats, utilitzant la pintura i el collage com a eina principal. Llicenciada en Belles Arts i actualment acabant el màster d’ Art teràpia de la UVIC.

 

En aquesta ocasió presenta una mostra de pintures on expressa la seva visió sobre el temps i l’ espai, jugant amb els colors i les formes i buscant el diàleg entre diferents obres per donar origen a un nou punt de VISTA.

 

Podeu veure obra seva a ainasallesp.blogspot.com

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: